Visc en una comunitat de veïns que consta de tres blocs de pisos de dues plantes, encarats en forma de U respecte a un jardí central. A la banda oberta de la U, i per tancar el quadre, un muret mitjancer ple d'heures.
Una colla de plantes ben cuidades a les voreres i quatre arbres al mig deixen lliure un espai verd, cobert d'herba, en el que hi ha una piscina. És un lloc ideal a l'estiu, en que els petits juguen i es banyen, sense que els pares hagin de patir gaire per controlar-los.
Tant les terrasses com els safareigs donen en aquest jardí.
Ahir al matí, com sempre al sortir a estendre la roba, vaig fer una ullada ràpida a l'herba i, en girar-me a agafar les pinces vaig pensar: mira, hi ha una canoa a la piscina.
Va ser un instant, i ràpidament van començar a sonar totes les alarmes. Coi!, si que et va afectar la farra d'ahir! Deus de tenir totes les neurones amarades d'alcohol!
Aclareixo que "només" vaig beure vi i cava, però bé...
L'instint em va fer tornar a mirar i, sí, hi havia una canoa dins de l'aigua!
Sorprenent!
En fixar-me una miqueta més, vaig adonar-me que un veí, acompanyat d'un altre home, estava fent pràctiques a sobre d'aquell artefacte llarg i estret; i vaig pensar: mira que en son de llargues les canoes, quan les fiques dins d'un espai tant acotat, mentre seguia estenent, una mica més tranquil·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada