Maldecaps laborals

De tant en tant, sento curiositat, i m'embolico a saltar de link en link dins d'aquesta vasta selva de blocs que tots tenim a l'abast. Hi trobo coses curioses, d'altres sorprenents i algunes que realment ajuden.
Fa uns dies vaig tenir la fortuna d'anar a petar a un bloc força sentit i seriós a on vaig trobar la clau d'un problema. Ho intuïa, no anava gens errada però, en veure-ho allà escrit, ho vaig entendre molt millor.
Tinc un problema de relació a la feina.
Cap al novembre, una de les quatre persones que treballem al laboratori va plegar, per voluntat pròpia, i encara no hem trobat substitut.
Va quedar un buit laboral i personal. En la incomoditat d'aquest moment, les altres dues persones es varen començar a comportar d'una manera una mica estranya, com si jo hagués tingut res a veure en aquesta marxa, deixant-me fora de joc quan els hi convenia.
Vist això, em va semblar oportú no interferir-hi, i em vaig aïllar.
La solució però, tampoc els hi va agradar.
Donat el cas que tinc un nivell de responsabilitat superior al d'ells, i bona relació amb els caps, els va ser fàcil fer-me servir d'ase dels cops.
I va començar el boicot.
Feines de funcionament general, en el punt que a mi m'atenyen, sense fer (recollir les escombraries, portar-me mostres, treure les caixes de cartutxos que s'han de llençar...), males cares en donar-los o parlar-los de feina, no respondre'm, etc
I així fins ara, amb dies en els que no et creues ni una sola paraula que no sigui estrictament de feina, però curiosament, només amb ells.
Tota la resta de l'empresa té un tracte cordial amb mi.
Jo he optat per fer sempre bona cara i, en quant n'he tingut ocasió, comentar que la feina no s'ha de prendre com res personal, que a tot arreu hi ha problemes i que aquests s'han d'encarar amb serenor.
Però el problema el porten ells a sobre. Tenen molt baixa l'autoestima i, encara que són persones molt vàlides, facis el que facis, s'ho prenen malament. Et miren amb suspicàcia i envegen el que aconsegueixes, sense valorar el que tenen.
No cal donar explicacions. No serveixen.
Viuen en mig d'una gran negativitat i pateixen molt.
Una fa menys de dos anys que treballa amb nosaltres, però amb l'altre persona he compartit dinou anys de la meva vida laboral, i me la estimo molt més del que es pensa.
Ho visc com puc, aconseguint petites victòries i entomant tots els inconvenients que em posen, però sense deixar de ser feliç ja que la meva vida interior és plena i la feina m'omple i m'agrada.