Mares

Jo tinc dues mares "extra".
Potser, inconscientment, he omplert una mancança. Potser he tingut la gran sort de comptar amb dues persones que, des de que em coneixen, han tingut cura de mi, tant a nivell físic com emocional.
De ben petita, i degut als horaris de feina dels pares, la Montserrat, la meva "mama dos", em venia a llevar i, un cop vestida, em donava esmorzar a casa seva, amb les seves filles.
Era sorprenent la delicadesa amb què ho feia, carinyosament, amb paciència infinita.
Sempre hi he comptat, amb ella, i de fet, encara és així. M'aconsella de moltes coses i sempre m'ajuda en el que pot.
Ara, tota valenta i amb l'empenta que sempre l'ha caracteritzat, amb més de vuitanta anys s'ha decidit a obrir un bloc.
La meva admiració més sincera.
També tinc una "marona", que ja m'ha conegut de gran, però que igualment em fa tota la confiança i em guia en moltes coses.
Les converses amb ella s'allarguen i les estones es fan curtes.
I també em fa saber que m'estima. Els petits detalls, per a mi molt grans, omplen la nostra relació.
És una ferma seguidora d'aquest bloc, i sempre em comenta el que escric.
Sóc molt afortunada de gaudir de tots dues. M'ajuden en el camí de la vida.
Me les estimo i comptaré sempre amb elles, siguin on siguin.