M'he llevat amb una cantarella fina, una melodia que, per escassa, encara és més volguda. I és que plou.
Finalment ens ha tocat la grossa, com ben bé ha dit algú, i sembla que una llevantada sense complexes, potent però mesurada, ha arribat a casa nostra.
Mentre pujava la carretera de Gavà a Begues, en mig de la muntanya, tot el meu paisatge era d'una grisor espessa, emboirada, amb tot d'arbres amarats d'aigua, regalimant, aquell soroll a sobre del cotxe, i els neteja vidres funcionant constantment...
Ara a casa, des del jardí, només veig la primera filera d'arbres per sobre de les teulades del davant, com si la muntanya del darrera no existís, amb tant de blanc.
I això continuarà. Les millors previsions es van acomplint, i en tenim per un parell de dies més, d'aigua.
Aconseguirem boscos humits, natura verda, aire net i potser un vint per cent més de reserves als nostres pantans.
Mentre tot això no ens faci baixar la guàrdia....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada