Mario

Avui he vist al Mario.
El Mario és un tècnic alemany que ve a la fàbrica sempre que tenim problemes amb les màquines d'envasat. Són molt delicades, amb força ajustos, el que comporta que un parell de cops a l'any ens hagi de venir a ajudar.
És el típic alemany corpulent però no gras, d'esquenes amples, ros, amb un gran bigoti que no fa per la seva edat (n'hi faig menys de quaranta) i molt rigorós amb la feina.
Quan vaig estudiar l'idioma, aprofitava sempre que podia per conversar amb ell. Però les llengües ja se sap, si no les practiques es perden, i, amb el temps, vaig girar a l'anglès. Solució fàcil. Creia que no l'entendria.
Aquesta tarda, en marxar, m'he acostat on ell estava treballant i l'he saludat en alemany. Ell, naturalment, ha seguit en aquest idioma. Hem xerrat una bona estona i l'he entès, sense problemes. El parlar ha estat diferent, m'ha costat més, però més o menys me n'he sortit.
Tot ho fa el fet de confiar en un mateix.
Sóc massa exigent i sempre penso que no me'n surto. Però si m'hi poso, amb més o menys dificultats, faig les coses.
Aquest cap de setmana ho he viscut. Estic satisfeta de com vaig dur una de les activitats que algú em va demanar de fer. I li agraeixo la confiança.
Tot plegat et fa créixer.