Mocadors

Ara, moment en que comença la calor, arriba l'hora de deixar de posar-me els mocadors al coll.
Han passat a ser un senyal identitari tant fort que sempre m'angunieja una mica aquest moment. Sembla que et falta alguna cosa...
Tot va començar buscant una sortida a la necessitat d'abrigar-me el coll, degut a la deliciosa mescla de faringitis crònica i contractures musculars agudes que sempre pateixo.
De menuda vaig haver d'anar sempre amb jerseis de coll alt, ja fossin gruixuts o els famosos "cisne", i els vaig acabar odiant. Els mocadors van ser una opció diferent.
El tacte de la seda és fantàstic, els colors, engrescadors i els dibuixos, que cap de vosaltres veieu però jo sempre gaudeixo en desplegar-los i plegar-los cada dia, genials.
És el meu regal favorit d'aniversari.
A la pregunta de la mare de què vull de regal, ràpidament sorgeix la contesta: "un altre cop?, sempre et regalo el mateix!"
Però és que m'encanten.
En tinc un calaix ple, de tots colors i mides, que sempre procuro combinar amb la roba que duc.
I m'hi sento bé amb ells. I s'amaren del meu perfum. I em donen un puntet especial.
Els amics, de tant en tant, també me'n regalen, i saben que em fan feliç.