Arròs de sobres

Aquesta nit he dormit. Un munt d'hores de son adequada, relaxant, com poques vegades aconsegueixo.
Espero que aquest descans em doni la energia necessària per sortir de la profunda grisor en la que ahir estava submergida. No em vaig trobar en tot el dia.
Moltes vegades somatitzo els disgustos, i aquest cop no ha estat diferent. He afegit als meus problemes físics una potent contractura a l'esquena, d'aquelles que t'inutilitzen les mans amb un dolor intens, però tot i així me'n vaig sortir amb la feina que m'havia proposat.
No hi ha res més decebedor que no poder fer coses per culpa d'un cos xacrat.
Demà, després de treballar, aniré a nedar, encara que sigui molt poc i molt suaument. Segur que m'ajudarà.
Ahir al vespre, una bona passejada sota l'aigua, que provaré de repetir avui.
Ara, una tradició entre els amics: l'arròs de sobres. Dit així, sembla qualsevol cosa, però és dels arrossos més bons que he menjat mai. És fet amb tot el menjar que ha sobrat de Nadal i Sant Esteve, i tant t'hi pots trobar un trosset d'ànec, com un llagostí o una pruna. Avui, potser garrinet.
Una barreja de gustos genial (he de dir que fins que no el vaig provar no m'ho podia acabar de creure), i una bona excusa per festejar tots junts.
Tot i la grisor del cel, crec que dins meu comencen a obrir-se clarianes.
Espero saber fer tornar l'ànima de les seves vacances.