Boletes

Aquest matí, mentre era al bany amb la radio posada, com sempre, m'he fixat en un anunci d'un centre de jardineria que casualment és molt a prop de la meva feina.
Provaven de vendre tot d'articles de Nadal d'aquells per guarnir la casa, i venien a dir que cada any has de fer una cosa diferent, una decoració nova.
Immediatament m'han vingut al cap una colla de boletes brillants i petites, que a casa penjàvem sempre a l'arbre.
Les més grans, més tard o més d'hora, s'acabaven trencant, però aquestes, no sé si degut a la seva mida o potser que són fetes d'un material més fort, aguantaven. De fet, crec que encara n'he vist alguna aquests dies a casa de la mama.
Recordo que cada any celebrava tornar-les a trobar. Era bonic i entranyable.
No entenc aquesta dèria de la novetat.
Les coses que m'agraden em fa feliç que durin molts anys, tant si és un objecte de Nadal com una peça de roba. Me les estimo. Em fan sentir bé.
Avui en dia es viu amb una immediatesa gens perdurable, que no té a on agafar-se, que no deixa pòsit.
Per a moltes coses, el pòsit és necessari.
Segur que no recordo cap guarniment d'aquells tan espectaculars que hi havia a la cistella de Nadal, i que aprofitava potser per al pany de la porta, però dubto que s'esborrin mai del meu cervell aquelles boletes, senzilles i petites, que tot rient amb el pare tornàvem a penjar, any rere any, de l'arbre i de la nostra ànima.