M'has fet feliç

De vegades peco de massa optimista.
Era massa d'hora. Han passat massa pocs dies des de l'incident, i la inflamació no s'ha retirat prou com per deixar-me anar a nedar. Tot i que la feina pràcticament s'ha limitat a seure davant l'ordinador tot practicant amb el test d'aquell programa nou, i aprofitant per endreçar aquella pila inacabable de mails que no sempre tinc ben classificats, en quan ha arribat mitja tarda he sabut que no podria anar a la piscina.
En tornar a casa he provat de veure sencera aquella gravació del Rèquiem de Mozart que varem cantar a Begues, però no ha estat possible. Fins a tres trucades de telèfon que, si bé molt agradables, s'han menjat bona part del temps de que disposava, doncs s'havia d'anar al supermercat en quan el Tomi arribés. En qualsevol cas, ha estat una estona de descans i lleure.
Ja tinc el cava i el raïm. També el sorbet de llimona que em servirà per preparar les postres, i alguns licors que ens calien.
Tot és per al Cap d'Any. Aquest cop toca a casa.
Els amics portaran el sopar, i jo poso la casa i aquestes coses que he descrit.
Muntaré una gran taula, feta afegint la de la terrassa a la del menjador, tota desplegada, i la posaré llarga al mig. Hauré de recol·locar algunes coses.
De fet, per moure els mobles, necessitaré la col·laboració de la secció masculina de casa, però tota la resta és cosa meva.
És un dia bonic per treure estovalles d'aquelles brodades que tant m'agraden, tot i la feina de planxa que donen.
Em fa il·lusió que quedi bonic, que faci festa, ja que vull deixar com Déu mana un any que no puc més que qualificar com un dels millors que he viscut.
Intens, molt intens. Viscut amb força, empenta i alegria, amb neguits, és clar, però sabent que ha estat un punt d'inflexió en la meva vida.
Així com el 1983 em va girar la vida a pitjor en molts aspectes, el 2008 m'ha donat vivències que mai hagués pogut somniar. M'ha fet feliç.