Hora tardana

En sortir de l'assaig de les nadales per a la Missa del Gall, els carrers eren gebrats. S'havia de caminar amb molt de compte per no relliscar.
El vidre del darrere del cotxe, igual, i el del davant, tot just em permetia una visió adequada.
Fred intens; quietud.
En arribar a casa una aroma dolça i agradable ho impregnava tot, producte del brioix que he cuinat abans de marxar, i que em vaig oferir a portar per fer l'últim esmorzar d'abans del Nadal a la feina.
Com que ja era fred, l'he farcit amb melmelada i, un cop preparat, he posat a fer unes herbes.
Una bona infusió de til·la i Mª Lluïsa, amb uns pessiguets de boldo, camamilla i alguna altre coseta.
Tot plegat, una mescla típica de les que faig per anar a dormir. Per preparar la son.
Necessito trobar la calma, respirar a fons i gaudir d'aquest temps tan bonic de fred i festes.
Potser massa coses a fer, potser massa preparatius, i, de segur, poca calma i introspecció.
Demà plego de la feina per uns dies i, malgrat que hi faré cap el 29 i el 30, no hi tornaré fins passat Reis. Espero que això em permeti posar l'espai mental necessari per poder afrontar amb serenor la disbauxa que suposa el canvi del programa que fa rutllar tota la empresa, i en el qual jo aporto una part de feina prou important com per necessitar estar molt al cas.
El cor, feliç; l'ànima, tranquil·la; el cos, resistint.
Ara, una bona estona de lectura, tot provant de retrobar-me dins d'aquesta hora tardana.