Encara em fa mal el queixal.
Bé, el queixal impossible, que no n'hi ha, però sí tot el muntatge previ que l'ha de substituir.
No he passat malament el dia, però ara al vespre s'ha revenjat. Creia que la qüestió estava més calmada, però encara es manifesta amb tota la seva empenta.
Sembla que visqui dins d'un cert regust metàl·lic, sobretot en els moments més intensos, i no faig més que imaginar-me aquells personatges de la Rússia de la primera meitat del segle passat amb aquelles dentadures metàl·liques que sempre m'han impactat tant.
Segur que en pocs dies ja no ho recordaré, però ara necessito rondinar.
I aquí ho deixo.
Aquest vespre m'ha acompanyat Shönberg.
Amb motiu de l'anunci d'un espectacle amb la seva música, m'he decidit per a ell, i he escoltat les úniques peces de que disposo en vinil: La nit transfigurada i el Quartet de corda.
M'ha donat empenta mentre feinejava amb la roba.
Cada vegada m'estimo més la música del segle vint.
Curiosa barreja, la meva.
3 comentaris:
Aclareixo que no era un quartet, sino el Trio de corda, tocat pel Quartet Lasalle.
coses que passen... je, je...
On tenen una programació força interessant de concerts és a l´Ateneu Barcelonès. El lloc és preciós.
No el conec! Ho miraré.
Gràaaacies!!
Publica un comentari a l'entrada