Andrés

Ahir va ser un dia marcat per una noticia de les que fan mal.
Un antic veí del carrer, una persona amable i senzilla amb qui el meu marit mantenia força converses, ens ha deixat per sempre.
Massa jove, fa uns anys ja es va barallar amb un càncer al que semblava havia guanyat la partida.
Però aquella victòria només era una treva, i, finalment, la partida s'ha perdut.
Ha deixat fills massa joves, esposa i pares.
L'assaig de la nit em va distreure, però la música no acompanyava i, tot i que vaig riure força, no vaig trobar la calma interior que necessitava.
Avui el dia ha estat molt embolicat i tampoc he trobat una estona per mirar endins.
Espero aconseguir-ho demà.