Està neguitosa. Més del que vol confessar. Però aquest cop no controla gens el que passa.
Necessita de la nova opinió del metge com de l'aire que respira, ara treballosament.
S'esforça per mantenir l'ànim ferm, però la pressió a l'esquena li recorda constantment l'embolic.
I el maldecap. Punyent i constant maldecap.
Llegeix com fa temps no ha fet, com abans feia.
Tota la seva activitat es concentra en la lectura, i devora fulls àvidament. Com un afamat davant de la menja.
I passa les hores. I mira per la finestra.
2 comentaris:
i... potser no ha vist el petit ocell que avui estrena cançò...
LA ANONIMA ! amb B
I el munt d'orenetes que voleien al vespre...
Un petó, anònima amb B! je, je...
Publica un comentari a l'entrada