Un gran cap de setmana.
Envoltada d'amics i música. Cant. Sobretot cant.
Hem fet les colònies de primavera. Aquelles en què donem una gran empenta al concert d'estiu, tot fent sessions quasi bé maratonianes d'assaigs.
I gaudim. Gaudim de la música que poc a poc enfilem, i gaudim de la companyia.
He de reconèixer la meva sorpresa en veure que he pogut cantar.
Ha estat el primer cop que he dubtat seriosament de la conveniencia d'anar-hi, doncs surto d'un episodi complicat de salut, però he pogut cantar. No amb tota la empenta, però si més adequadament del que m'esperava.
I he viscut emocions que creia impossibles, però que espero saber gestionar amb espai i calma.
Aquesta calma que em demano. Aquesta calma que necessito. Tocant de peus a terra.
Ens esperen sis setmanes intenses, en les que donarem el millor de nosaltres per tal d'assolir l'objectiu desitjat: un concert prou digne, que ens faci sentir orgullosos, i que deixi entreveure la gran tasca que fa el mestre.
L'esforç i la dedicació. L'art i el geni. I aquell punt de bogeria necessari per posar-se al davant d'un grup com el nostre.
Seguirem cantant, fins que els aplaudiments i la nit posin fi en aquest somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada