Aquest any el Sant Joan ha estat una mica diferent.
Ja fa uns anys que sopem al jardí de la comunitat de veïns d'uns amics nostres i, havent sopat, es fa ball i força gresca.
Jo vaig començar a sopar amb un jersei i vaig acabar amb un anorac, doncs feia massa fresca per estar assegut tranquil·lament. El Tomàs, que no va agafar anorac, va acabar passant una mica de fred.
Però el que va condicionar més la festa van ser les notícies de l'atropellament del tren de Castelldefels, que ens anaven arribant de primera ma, doncs qui ara fa de batlle també celebra al mateix lloc.
Amb les trucades que rebia constantment, doncs es va demanar ajuda als pobles dels voltants, ens anava comentant l'abast de la desgràcia.
Ens va afectar força, com podeu imaginar.
Així, la revetlla es va acabar amb les cadires al voltant de la foguera, i anar xerrant tots plegats mentre veiem uns quants focs que els nanos anaven encenent.
Fred i una certa tristesa; quin Sant Joan més singular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada