Com que la cassola va seguint el seu ritme pausat, tot fent el sofregit, he arrencat al cd la quarta simfonia de Mahler mentre aprofito per escriure quatre lletres.
Avui parlava amb un bon amic sobre com els problemes de tot tipus arriben a condicionar les persones, fent molt més ineficaç la seva tasca i, fins i tot, arribant a comprometre el treball i l'esforç de molta gent.
El que a mi em fa reflexionar és que, moltes d'aquestes persones, habitualment en una posició superior a la meva, es permeten el fet de donar consells, cosa que en sí està prou bé, però amb un cert aire de condescendència, com si les teves tribulacions fossin menudències.
Fa uns dies comentava a la feina que la psiquiatra a la que m'han adreçat per aquest quadre d'estrès al que estic plantant cara, en quadrar el meu perfil, em va dir que sóc una persona molt lluitadora. Doncs bé, dues persones em van mirar amb un cert aire d'incredulitat, quan he vist com, per al més petit inconvenient, han perdut els papers una bona temporada.
Sempre em sorprèn com la gent s'aboca a la crítica fàcil o al consell d'estar per casa, sense fer-se càrrec que ells mateixos són tant o més febles que aquells als que s'atreveixen a mirar des d'una posició més enlairada.
Amb tot, ja he tancat el foc de la cassola, tot esperant la companyia de casa per tirar l'aigua en aquells fideus de cabell d'àngel amb sípia i calamar que, de moment, fan molt bona olor.
A veure si acompleixen la meva expectativa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada