Aquesta tarda llarga, feixuga i cansada he tingut molt present la Montserrat.
Ahir la vaig poder saludar un moment quan vaig baixar a Barcelona a buscar el Floc.
Era a la porta, amb cara d'esgotament, i em comentava com de marejada estava mentre deia adéu a una de les seves netes.
Tot i el gran cansament i la tristesa, tot i la gran factura que li està fent pagar el seu cos xacrat, va tenir els nets a dinar.
La seva capacitat d'estimar els demés i de donar-se em sembla inesgotable.
La seva voluntat li fa moure muntanyes sense quasi bé queixa.
Espero tenir sempre present el seu exemple.
Me la estimo molt aquesta segona mama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada