Carícies

Avui he vist un vídeo que m'ha impactat molt, en el que a un gos agressiu se li donava una última oportunitat abans de sacrificar-lo.
Un veterinari voluntariós el treu del transportí; l'animal reacciona malament i marxa a un racó a on defeca de por; suaument, l'home aconsegueix posar-li una corretja per treure'l d'aquell lloc brut i, en acostar-se, li fa una carícia.
Hauríeu de veure la reacció d'aquell gos. Canvia immediatament. Es deixa acaronar, llepa al veterinari i, fins i tot, es posa panxa enlaire per deixar-se estimar.
Evidentment, aquell gos, a més, salva la vida.
Jo hi crec molt en les abraçades i les carícies. Penso que fan tant de bé a qui les rep com a qui les dóna.
Ahir mateix, la mama va acabar amb un gran somriure a la cara i fent-me petons en una sala d'espera després d'uns mimitos.
I, a casa, m'agrada buscar qualsevol excusa per "fer pagar" amb un petó.
Estimar i sentir-te estimat és una de les millors coses que et poden passar en aquesta vida.