Reflexions

Aquests dies em costen.
Un munt d'emocions de tot tipus, afegit en el trasbals que em produeixen un parell de medicacions noves i un cert grau d'al·lèrgia barrejada amb refredat, fan que hi hagi un gran cansament que em xucla les forces, i s'endú la meva energia nord enllà, o ves a saber a on.
Ahir visita al cardiòleg.
La bona nova és que tot funciona segons el previst, però una mica de desànim en adonar-me de l'estat del cor de la meva mare, més xacrat del que m'imaginava encara que prou operatiu.
Embolic familiar.
Ha estat amb la família del pare. Complicat i difícil de resoldre. I m'ha pres moltes hores de meditació.
Com sempre, una part positiva, doncs he refet el contacte amb una cosina.
Ja he explicat alguna vegada la gran diferència d'edat amb els meus cosins. En aquest cas, setze anys amb ella, i dotze amb el seu primer fill.
Jo, sempre, al mig.
Trasbals de salut a casa. Sense gaire importància, però he procurat fer molt de costat per tal de reduir angoixes.
Emoció i una mica de tensió en els assajos.
Ja som a la recta final i, tot i que anem per bon camí, hi ha encara molt de treball per enllestir, i moltes hores de dedicació per endavant.
He après força a controlar-ho, però jo, sempre, patidora.
I molta feina al laboratori, i les classes de conversa en anglès, i la feina de casa... els embolics habituals, però que, en segons quins moments, es fan una mica feixucs.
I ara no sé el perquè m'amoïno, doncs segur que amb unes hores de descans tot es refarà, i seguiré escampant rialles arreu, com fins ara.