dimecres, 6 d’octubre del 2010

Floc

El Floc està malaltó. Encara no sabem quin és el problema, però té febre i dolor abdominal, fins al punt de no poder caminar gaire.
És un gos pacient, tranquil i molt carinyós, que no es queixa mai si li fa mal alguna cosa, i ens fa molta companyia.
Està a punt de fer tretze anys, i tot i no ser una exageració per a un West Higland, podem dir que ja és vellet.
Tot i així, cada cop que entrem a casa va a buscar un nino de peluix de la filera que hi ha en un costat de la taula de centre, i ens l'ofereix tot remenant la cua. I si està molt però que molt content n'agafa dos tot i els problemes que té per transportar-los.
Un cop hem jugat plegats amb el nino, el deixa cuidadosament al terra i, si considera que el joc ha estat massa dur, el llepa una mica abans d'anar a la cuina per recollir un premi.
Els ninos tenen més de deu anys, i no estan trencats, tot i l'ús i les rentades. Imagineu com els cuida.
Ahir hi havia preocupació a casa, doncs ens parlen d'una possible pancreatitis, i hi havia la possibilitat d'haver de marxar d'urgències per la nit. Sortosament, ha dormit bé.
Ara només podem anar-lo medicant, doncs necessitem els resultats de l'anàlisi per saber per a on anem.
Esperem que tot s'acabi bé, i segueixi omplint les nostres vides.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquestes situacions ens fan concients que cada moment és un tendre regal.
Una abraçada.
Anònim amb B

Cesca ha dit...

Tens tota la raó. La seva companyia és, per sobre de tot, un regal per a nosaltres.
Petons, Mercè.