Ahir vaig tornar a casa emmurriada.
No havia analitzat el perquè, i a casa m'ho varen fer veure clar.
Ahir era l'aniversari d'algú que hauria de ser molt present en les nostres vides, però mai s'ha acostat a nosaltres.
Algú que sempre ha exigit vassallatge, però no ha sabut, o no ha volgut, donar ni una engruna d'amor a qui ho necessitava.
I no hi ha només una nafra, hi ha una llaga que encara supura, i que ha marcat la vida de qui la pateix.
I jo he vist i veig el dolor en la seva cara.
I ahir vaig veure de nou el seu gest contret i la mirada trista, com la d'un nen que té por.
Com la del nen que es va sentir sol, i que patia enormement. Que tenia por dels crits. Que no va rebre la estimació que necessitava i sempre es va sentir inferior.
I que ara lluita. I que tirarà endavant. No en tinc cap dubte.
Ahir va ser l'aniversari d'algú, però hi va haver neguit i no joia dins de nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada