La teoria és fàcil doncs la explicació és planera. Ara, posem-ho a la pràctica.
Aquí, en aquest moment, aparentment senzill, tot trontolla.
Tens els apunts preparats; clara la idea del què i com ho vols estudiar, i tota la voluntat en marxa.
Però, alhora, vas sentint les fiblades a les articulacions de la ma. Doloroses, sí, però, el que és pitjor, són la constatació de que al teu interior alguna cosa no va alhora; de que el neguit corre a l'ample.
Tot i així, una mica més tard del previst, t'asseus a l'escriptori i comences a llegir.
Et costa concentrar-te però vas fent, encara que saps que avui no és un bon dia.
Llegeixes, i mires d'analitzar el que has vist; mires d'anar a la base. Però et costa.
Vas fent.
Una música t'acaba destorbant, i allunyes la ment de les molècules.
I ja no trobes el camí de tornada.
Llegeixes i llegeixes, però la porta està tancada.
Et sents trista. Un cop més no has aprofitat la ocasió.
I sembla que la medicació no ha fet efecte.
Et costa remuntar l'ànim, i et costa molt agafar la son.
Avui has perdut.
Només et queda el consol de tornar-hi demà. De plantejar una nova batalla, i, potser guanyar.
Esperes, això sí, guerrejar més estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada