S'encongeix el cor i no ve la son.
Com sempre, et passeges
a l'ample pels meus racons
i em traspues la pell.
Però no puc volar a l'infinit.
Les meves ales, malmeses,
ja no arrenquen un nou enlairament
que no faria sinó trencar aquesta
ànima ja esquerdada.
I miro de trobar-la, la son,
per allunyar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada