Decisió

El dia és gris. Tapat i boirós. Plovisqueja.
Tot just albires el fons.
Encara no saps com, ets a dalt de la muntanya mirant l'abisme.
Tu no hi has pujat. T'hi han empès un seguit de circumstàncies que, com una gran ventada, t'han xuclat i enlairat per deixar-te, amb una malicia que no t'esperaves, aquí. Davant d'aquesta fractura sinistra.
I no saps què serà de tu. Encara no saps si la teva decisió serà llençar-te al buit, tot esperant que un cop sec, mortal, acabi per sempre amb aquesta angoixa. O potser et tiraràs enrere i provaràs de baixar per aquell camí estret, costerut i relliscós que hi ha a la teva esquena, sense cap seguretat. O et quedaràs aquí a dalt, com un autista, fent veure que l'espai és fantàstic i desitjant solament que de tant en tant t'arribi alguna guspira de la llum d'aquell sol que encara recordes.
O començaràs una nova vida i només cantaràs. Et dedicaràs en allò que t'apassiona, la música, i buscaràs dins dels acords i melodies allò que et fa feliç i t'omple la vida.