Por

Les escales són molt llargues, i tu ets quasi bé abaix, tot provant de pujar.
El vessant de la muntanya té un fort pendent, i mires de tirar amunt.
En ambdós casos, les cames no et porten. Pesen d'una manera desproporcionada, i l'esforç que et suposa el fet d'aixecar-les és titànic.
Com sempre, no ho aconsegueixes.
I et sents malament; molt malament.
Aquest és el somni amb el que vaig despertar fa uns dies quan el rellotge aquell que s'entesta a fer soroll pel matí feia la seva feina, i aquest és, ho vaig tenir clar en aquell moment, un somni recurrent en les meves nits.
Tanta angoixa ve donada per una fòbia. Un problema que va donar les seves primeres mostres quan jo tenia catorze anys, que ha condicionat tota la meva vida i que, ara detectat, estic tractant amb totes les eines que tinc a l'abast.
Sembla que aquesta mena de maldecaps creixen amb els anys, i cada cop es necessita menys estímul estressant per tal de generar una situació d'angoixa.
Una angoixa que et paralitza. Una angoixa que no et permet fer les coses que tens més ganes de fer i alhora fa que et sentis infeliç.
Des d'agafar algú per la cintura quan t'ha posat la ma a l'espatlla, a fer un examen o, fins i tot, a estudiar.
Totes les coses que són importants, molt importants, es fan impossibles degut en aquella por a decebre. A decebre els qui més t'estimes.
I llavors t'enfonses.
I tot ve donat per una estimació exagerada de qui ha estat el teu referent a la infantesa.
De qui ets sang i que sempre ha estat al teu costat, fins a la mort. De qui eres la seva princesa i, de tant com t'estimava, t'idolatrava. De qui creia fermament en el teu nivell de intel·ligència i volia que volessis tant, i tan amunt. De qui el mínim que esperava de tu és que et mengessis el món amb patatetes i encara et quedés gana.
I a qui tu estimaves i estimes amb fervor, i que mai deixarà de ser un dels puntals de la teva vida.
I ara, poc a poc i amb les angoixes una mica més controlades, mires d'anar fent petites passes, per anar obrint camí i que arribi llum i calma a les teves atrotinades neurones.