Avui ha estat un dia molt especial, però tot i així, deixo el comentari per a un altre post.
El motiu és un fet que em va passar, relacionat amb la música, i que no he tingut temps d'expressar aquí.
El passat dijous tenia moltes ganes de marxar puntual de la feina, doncs esperava gaudir d'una estona al piano, ja que últimament no hi ha manera de trobar una tarda lliure. Massa metges.
Tot just deu minuts abans de l'hora, i quan ja repassava mentalment totes les coses que volia deixar ben lligades, em va aparèixer una feina urgent.
Em va saber greu només per un motiu, ja que et tema estava en dansa des de feia un mes, i hi havia un munt de descoordinacions que feia feredat. Tothom sabia la informació a mitges, i no em va arribar fins a l'ultim moment.
Així, i una mica emprenyada, em vaig posar a la feina procurant concentrar-me, doncs n'hi havia per a una bona estona.
Quan estic sola al laboratori desconnecto la ràdio i aquella emissora de música actual que de vegades tant em molesta, i busco l'equilibri amb Catalunya música, des del meu ordinador.
Així, tot treballant, va sonar una peça que m'anava omplint de bones sensacions i que, sense adonar-me'n em va dur una mena de pau i felicitat.
Em va fer girar, i va aconseguir que acabés la feina, una hora llarga més tard, molt més ràpid del que preveia, i amb un somriure d'orella a orella.
Era la simfonia Copernicana de Gorecki. Una preciositat que em va arribar a l'ànima.
Fa poc que estic coneixent aquest músic, però ja s'està fent un lloc important dins dels que més m'agraden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada