Una nova decepció que t'allunya encara més del grup.
Veus l'horitzó boirós, i necessites llum. La llum que ara no veus.
La incomprensió de molts, i la indiferència d'altres, fan que allò que tu veies com un recer, que et donava escalf, hagi canviat de paisatge.
No et sents partícip de cap de les imatges.
Cada cop més t'ho mires des de fora estant, i limites la conversa a temes anodins.
Bé, sempre queden els amics personals, que fan habitable la cova; que mantenen la foguera.
Així, recorreràs el camí que queda amb dubtes.
Saps que no t'espera un sol generós a la cantonada, però t'agafes en allò que t'agrada i que t'estimes. La música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada