Res a veure amb la gran majoria de nosaltres, que ens neguitegem per nicieses, acostumats com estem a una qualitat de vida envejable. És clar que sempre es pot estar millor, però no hem de perdre el nord. Hem d’aprendre a gaudir de cada moment bo, i fer-nos un bagatge que, en recordar-lo, de segur que ens farà molt més plaents els moments difícils.
dissabte, 8 de desembre del 2007
Alegria
És curiós el comprovar com hi ha gent que viu en les condicions més desfavorables i no perd mai l’alegria. No es tracta d’una acceptació resignada sinó d’una manera d’entendre que s’està fent un camí, i que la situació actual només és transitòria. Es viu intentant modificar-la, i ja està. No es mortifiquen pensant que no estan prou bé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
De vegades necessitem envoltar-nos de gent que te pocs medis, o infants que en la seva innocència ens fan veure que es pot estar content amb molt poc. Els pares s’entesten a comprar moltes joguines complicades als nens, i ells encara avui en dia quan són petits i no estan influenciats pels medis juguen d’allò més bé amb quatre tapadores de la cuina, o quan són més grans amb jocs en que hi participi la família. El que es necessita de veritat, petits i grans, és que ens estimin i que ens escoltin, però per desgràcia en aquest món de presses tot s’acaba amb comprar moltes coses pels petits i pels “grans, grans” entretenir-los mitjançant viatges, clubs, etc... tot menys donar el més preuat, una mica de temps per compartir. És allò de tenir prioritats, l’alegria no és patrimoni dels rics (encara que la misèria i la injustícia que comporta, origina molts rancors, però no és d’això del que parlo...)
El drama de les persones és que som limitats amb els mitjans i també infinits amb els desitjos; mai no ho podrem tenir tot. Mentrestant la vida s’escapa i desaprofitem els moments gratuïts de felicitat i alegria que tots tenim.
Publica un comentari a l'entrada