Felicitació de Nadal

Aquest Nadal, tinc especials ganes de felicitar les festes a dues persones. Són dos companys de la feina. Dues persones d’estatus ben diferents, però alhora unides per una cruel malaltia: el càncer.
Una d’elles és la benvolguda i estimadíssima Tresa, la persona que ha tingut cura durant moltíssims anys de que la empresa estès neta i endreçada. Una persona oberta, que sempre s’ha fet amb tothom i amb qui he compartit penes i alegries, i, sobretot, converses de cuina.
Cada vegada que hi havia una celebració a casa, allà que em tenies preguntant com fer aquest o aquell plat, demanat idees i rebent molts consells, car a més d’una gran persona, és una molt bona cuinera.
Ara està lluitant durament, sense aconseguir de moment tots els resultats desitjats, sabent que tots la tenim molt present i li desitgem el millor.
L’altre persona és el cap d’un departament tècnic, que també lluita en la mateixa guerra, però a priori amb molta més sort. Sembla que tot funciona!
Ha estat però l’experiència més estranya ja que fins ara, la nostra relació no deixava de ser una salutació de cortesia quan et creuaves per un passadís.
Al saber d’aquest problema no me’n he pogut estar d’anar-me atansant de tant en tant al seu despatx i preguntant sobre cada batalla.
Mentre veia que els seus companys més directes es limitaven a dir, amb un gran somriure i la millor de les intencions, frases d’ànim buides de contingut, jo he parlat molt directament sobre cada pas que es feia, sobre totes les molèsties que patia, i sobretot, sobre les pujades i baixades de moral que tenia. Sense embuts, tal i com soc jo, potser massa franca.
Ves per a on, aquesta manera de fer l’ha ajudat molt, i així m’ho va fer saber, en una conversa molt emocionant després d’una esperançadora visita al metge.
Desitjo el millor per a tots dos!
Espero que durant molts Nadals pugui tenir el goig de felicitar-los!