Temps

Avui em neguitegen les presses.
No acabo d’entendre com tenim muntada aquesta vida, amb tant poc temps per a fer tot el que devem i tot el que volem.
De casa, ben d’hora, a la feina, on hi passo tot el dia.
Ara amb una punta de treball, més hores encara.
El temps per al lleure queda reduït a ben poca cosa, i aquí arriba el problema: vull fer moltes coses!
N’hi ha d’inqüestionables, com el anar a cantar i nedar, que passen per sobre de tot, incloses moltes obligacions de casa, però també n’hi ha moltes altres que m’omplen força, com el veure uns amics, “mailejar” i “bloquejar” amb d’altres i tot el que aquestes relacions comporten: sempre hi ha coses per fer o per buscar a internet, molt, molt per aprendre.
Quanta més interacció tens amb gent, més inquietuds es creen i moltes coses més per esbrinar.
Sembla que a mida que em faig gran hauria de tornar-me més tranquil·la, però no és així. Quan més va, més ganes, més energia i, com no, menys temps per a repartir amb tots.
Aquest és el gran dilema: acabo sempre traient hores de dormir. Sort del maquillatge!
Tot i així, gaudeixo com mai de la vida, i em sento feliç.
Potser aprendré a trobar un foradet per a tot i tothom, gestionant de manera intel·ligent el meu temps.
Això sí que és un repte!