Vaig decidir passar-m’ho bé, i així va ser. Riure a dojo, bromes entre companys, regalets i ballaruga. Tota una festa!
Ara, si analitzem una miqueta, quin robatori!
Un menú molt guarnit al paper que esdevé un petit tastet. Petit, molt petit! Fins al punt que no tothom arriba a provar-ho tot als entrants. El tall, tant li fa si és carn o peix, ja que totes dues plates tenen el mateix aspecte. Això sí, una mica més abundant. Les postres justetes i com a gran favor, ja que no entren al preu, quatre neules i torrons: dos platets per a vint persones.
Aquest ha estat un dels aspectes que d’altres anys han fet que no vagi en aquestes celebracions, ja que el preu és descaradament excessiu.
Però bé, el tracte entre companys sempre és bo, i aquestes ocasions no es donen fàcilment.
Com en tantes altres coses, caiem en un consumisme exagerat sense poder-hi fer gaire cosa més...
2 comentaris:
Per molt que vulguem lluitar contra el consumisme exagerat i costums que es van imposant darrera d’aquestes festes nadalenques, no podem dir a tot que no, encara que ens representi unes despeses que després ens faran patir una mica; val més mirar-ho pel cantó bo, pensant que compartir amb els companys altres coses que no sigui la feina, de vegades inclús podem descobrir trets de la seva personalitat que desconeixem.
De fet, a rel d'aquest dinar, hi ha hagut un canvi d'actitud positiu per part d'algunes persones.
El Nadal que ve hi tornaré ja que tot i el desastre econòmic l'estona i les conseqüències mereixen la pena.
Publica un comentari a l'entrada