dissabte, 8 de desembre del 2007

Diners

En molts casos, els diners van lligats a la prepotència. Si a més, no hi ha una base cultural gaire galdosa, aquest lligam es fa encara més evident.

El fet de saber que s’està en una bona posició econòmica dóna ales per deixar anar els comentaris més estúpids amb aquella alegria, donant per fet que tothom t’admira pel que tens.

Mantenir relacions amb gent d’aquest estil es fa de vegades una mica incòmode, tot i saber que t’aprecien.

Sembla que el fet de no tenir gaire diners et treu el dret a tenir opinions diferents i, sobretot, tens absolutament vetat el poder fer cap apreciació que suposi un nivell de coneixements gaire millor que el de l'adinerat. Mai acceptarà sentir-se per sota teu.

Jo tinc un caràcter força obert, i sempre m’ha agradat el lluir qualsevol cosa nova amb els meus amics. Fins ara, ho he viscut com una manera de compartir la meva alegria, mai he pretès el passar la mà per la cara de ningú. Potser caldrà controlar una miqueta aquesta petita disbauxa per no assemblar-se ni remotament a aquells que només et posicionen pel que tens.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

prova

Anònim ha dit...

hjkklopyu

Anònim ha dit...

bé, doncs finalmenmt; penso que sí, que això dels diners sovint va lligat amb una certa prepotència.
Si mai en tinc a veure què passa...

Anònim ha dit...

Ja m'ho explicaràs quan siguis un panxut adinerat! Je, je...

Anònim ha dit...

Per desgracia algunes persones que tenen diners creuen que fins i tot són més acceptades pel fet de que tinguin menys dificultats per fer i obtenir coses, i la seguretat que dona tot això. He dit “coses” però les coses són només això “coses”. El que val de veritat és el “com som”, el bagatge d’humanitat, de saviesa i bondat que portem, a la llarga és el que compta per tothom que necessita refiar-se d’algú.
Tampoc em refereixo a la saviesa dels coneixements, que també, si no a la saviesa i el “saber fer” de moltes persones que en elles mateixes tenen un component d’autenticitat.
Sigues sempre tu mateixa, amb l’espontaneïtat que et caracteritza, i no facis mai cas dels prepotents.
Ells s’ho perden!