Concert de Nadal

Avui tenim concert!
Una colla de Nadales començant amb cant gregorià i acabant amb un cor del Messies de Händel han estat la nostra lluita d’aquestes últimes setmanes.
Els assaigs els he viscut, tot i els problemes, amb força bon humor, actitud ben diferent a la dels altres dos concerts de Nadal que he fet: el primer encara amb molt de respecte, per no dir por, sobre el resultat final, i el anterior amb un estat d’ànim que no era el adequat.
Avui però, la divina providència s’ha encarregat de fer-m’ho una mica més difícil, posant pals a les rodes de la meva salut.
Tot i evitar anar a la piscina perquè el clor no perjudiqui més el sempre precari estat de la meva veu, avui em llevo amb un refredat d’aquells que t’emboten el cap i no et deixen respirar com Déu mana.
A més, uns ovaris que ja han deixat escrit a les analítiques que han entrat en fase de decadència, es van decidir ahir al vespre de donar mostres de les seves últimes batalles guanyades, deixant-me feta un nyap tant física com anímicament.
Ha estat una sorpresa per a mi el fet que em donés una certa tristesa el veure que s’acaba la edat reproductiva quan, tots els que em coneixen una mica, saben que el no tenir fills va ser una decisió meditada i plenament assumida amb totes les seves conseqüències.
Tot i aquestes guerres, vaig a cantar sabent fins a on hem arribat, amb l’esperit tranquil, havent meditat força al respecte i esperant gaudir d’un concert que de segur el mestre sabrà portar fins al màxim de les nostres possibilitats.
Això sí, sense bufera!