Diumenge de rams

Avui ha estat Diumenge de Rams.
Tinc un fillol de catorze mesos i, per tant, m'ha tocat anar a beneir la palma.
I dic m'ha tocat, perquè tot plegat sembla un episodi de "folclore y pandereta", d'aquells de fa molts anys.
He baixat a Gavà, on viu el nen, i ens hem trobat davant de l'església, on una munió de gent lluïa nens guarnits i palmes que semblaven un arbre de Nadal, doncs algunes eren plenes de penjolls fins a límits insospitats, i fins i tot n'he vist tenyides de color rosa!!!!
Total, el pobre mossèn, que donada l'edat avançada i la poca paciència que exhibeix habitualment, avui ha estat admirable, ha fet un acte que per a la major part de gent ha estat totalment estèril, ja que fins i tot es dedicaven a trucar pel mòbil mentre ell parlava.
N'hi ha hagut que ni tant sols han esperat a que acabés, i un cop han sacsejat convenientment palmes i palmons han marxat a mitja cerimònia.
M'he quedat amb les ganes de continuar dins l'església el que havia començat al carrer, donant una mica de sentit al cerimonial, però no ha pogut ser.
És clar, no anava sola...