Ahir en varem poder parlar.
Cara a cara i sense embuts, posant les cartes sobre la taula.
Per tal i com és ell, se prou bé que li ha costat força i, a més, no m’ho ha posat difícil.
Tot plegat l’honora.
A més, el fet de no ser una decisió totalment unilateral, treu pressió, que ens cal molt.
Ara només ens queda seguir el camí traçat, posar-hi tota l’empenta necessària i veure fins a on arribem.
Darrera lluita per al nostre futur.
Futur incert però esperançador alhora.
2 comentaris:
ànims carinyo. Sé que no és fàcil.
Abraçades a dojo!!
I tant que si, segur que tindreu aquesta nova llum. Us desitjo el millor!
I si és amb tortell de nata millor!
jaja!
Petons
Publica un comentari a l'entrada