Coloraines

Ahir al vespre, algú amb qui no tinc molta confiança em va fer un comentari sobre les meves mitges. Com que anava amb texans, trobava a faltar les coloraines a les meves cames.
Pel to de la conversa, vaig voler indagar una miqueta, per saber del cert per on estàvem caminant.
Va anar dient que no tothom s'atreviria a vestir-se com jo, que em quedava molt bé tot plegat, això sí! Que el to de les ulleres, un fúcsia picant, era força llampant i va acabar dient que soc molt "canyera".
M'agraden els colors llampants per a les ulleres. Les anteriors blau elèctric.
Ara mateix, no em veuria ni de conya amb unes muntures discretes. No fa per a mi.
I les mitges. En tindria un fotimer, tantes com mocadors per al coll, plenes de coloraines. Floretes, ninotets, quadres... M'agraden per combinar amb una faldilla de color llis.
I és que jo soc així. Ni més ni menys.
No hi ha cap intenció amagada al darrere. Tant sols intento sentir-me a gust amb la meva imatge, i això passa per aquestes coses que he explicat.
És absurd intentar agradar als demés si no et sents convençuda amb el que portes, ja que hi ha tants gustos com persones. I és que no ho pretenc.
Ans al contrari, a qui no li agradi, que no miri!