Avui el maldecap és molt potent, d'una gran exigència, però no me'n puc estar d'escriure quatre ratlles per recordar a algú molt estimat que ahir per la tarda ens va deixar.
Casualitats de la vida, la Tresa, la senyora de la neteja de la feina, va marxar en una tarda de joia i cant, com ara fa un any, en que, en una tarda com aquesta, l'ànima del Josep, amb qui compartia malaltia, va enlairar-se per emprendre un nou camí.
Tots dos m'han deixat la seva empremta, i de tots dos me'n queda un record inesborrable.
Ahir, en aquell moment de tristesa que vaig patir tot i estar esperant la noticia, vaig poder fer-ne cinc cèntims de la Tresa a una companya de la coral que em va preguntar.
De seguida va concloure que, tot i les dificultats de tot tipus que la varen rodejar durant la vida, la Tresa havia entès què era viure, i havia aprofitat el camí.
Aquest vespre el tanatori era ple de gom a gom i no he pogut deixar de sentir una certa satisfacció veient tanta gent que la estimava.
Tresa, la teva senzillesa i el teu bon fer, de segur que ompliran els espais allà a on vagis, i sabràs, com sempre, fer feliç a la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada