Fa una setmana llarga que hem tornat a la vida hospitalària.
Com que hem tornat a la mateixa planta, la de cardiologia, hem recuperat cares i hem establert converses amb familiars de malalts veïns, que també fa dies que s'estan allà.
És curiós el veure les diferents formes d'encarar els problemes que tenim tots plegats.
El que més hi he vist és angoixa, però he de dir que en cap moment li he obert la porta de la nostra habitació.
És clar que hi ha hagut preocupacions i, tot i que demà és pràcticament segur que marxem a casa, en quedaran unes quantes per resoldre, però mai hi ha hagut desànim ni neguits.
Estic prou satisfeta de com ho hem portat tot plegat.
He tornat a constatar com la música uneix les persones.
Hi ha una infermera amb la que sempre he connectat.
Tot xerrant una miqueta, va resultar que també canta en una coral.
Hem compartit impressions, ens hem explicat aventures musicals i hem rigut.
La mare diu que totes dues plegades faríem parar boig al mestre.
Ara en tinc el mail. Espero que en surti una amistat maca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada