Divendres

Encara no els hi agafo el pols en aquests divendres.
Ja estem de ERE, i em toca fer "festa" els divendres. Avui és el segon.
Un sentiment incòmode, d'estar a on no toca, omple el dia.
Ahir, corrent com una boja, tot acabant d'enllestir feina, i avui a casa.
Encara tinc molts serrells per rematar degut a les circumstàncies viscudes últimament a casa, i aprofito per fer-ho els divendres, però potser també degut a que no estic sola, no trobo el meu espai.
Fa molt de temps que no escolto música, dons el televisor fa hores extres, i aquelles estones de soledat tant meves s'han esvaït.
Ahir la tarda va ser diferent.
Vaig anar a veure una exposició del pintor Josep Mompou, germà de Frederic, el músic.
A més, vaig gaudir d'una activitat paral·lela, en que es llegien poemes d'en Tomàs Garcés, amic del pintor, i es cantaven peces d'Eduard Toldrà i Mompou músic.
A l'anada, els carrers bullien tot preparant-se per l'arribada dels jugadors del Barça, i una sensació d'optimisme i festa ho omplia tot.
A l'exposició, pau, intimitat i una sorpresa ben agradable en veure aquelles pintures.
Copio aquí part d'una frase que em va impactar profundament: "Mompou va començar pintant el perfum de les coses, més que no pas les coses en si."
Molts sabeu la importància que tenen per a mi les olors de les coses, i que cuido molt el caràcter del perfum que amara la meva pell. És tot plegat una lleugeresa etèria que diu molt de les coses i les persones.
La seva olor, el seu perfum.
Aquelles pintures són lleugeres, però importen. Deixen petjada.
En sortir, altre cop aquella bogeria de la que fins i tot jo n'he estat partícip aquests dies.
Ara, provaré de recuperar una estona d'estudi.
No els hi agafo el pols en aquests divendres...