Vivències a la Diagonal

M'he passat una dotzena de dies instal·lada a la Diagonal de Barcelona, molt a prop del Corte Inglés.
He viscut, per tant, els avantatges i inconvenients que comporta habitar al bell mig d'una de les entrades de la ciutat.
El millor de tot, les vistes.
N'he tingut de tot tipus. Des de l'inici de la Diagonal, mirant al Llobregat, passant per una vista frontal del mar, amb Montjuïc entre els molls de càrrega i la platja de la ciutat i la última i de més durada, en que tot i tenir en front aquell edifici del que pengen tantes plantes que abans era de Banca Catalana, la visió de Collcerola per una banda i un bocí de la Diagonal per l'altra era llarga i maca. Donada la distància entre edificis, no et restava ni un bocí d'intimitat el tenir aquelles oficines al davant.
Pràcticament tota la resta em semblen inconvenients.
No m'agrada el soroll i allà, si obries els finestrals, que eren de doble vidre, tot i estar al pis novè se sentia una remor del trànsit prou elevada com per molestar.
A més, el passat dimarts hi havia Barça.
En provar de sortir de la Ronda de Dalt ja vaig veure que alguna cosa no rutllava.
Més de mitja hora fins passar l'Hotel Princesa Sofia, per arribar a la zona de l'hospital i adonar-me que no tant sols no hi havia aparcament sinó que també el de l'edifici estava col·lapsat. Espera davant de la barrera fins que alguna de les visites va marxar.
L'aparcament ha estat una despesa més que considerable.
He procurat buscar zones blaves, però hi ha hagut uns quants dies en que les circumstàncies no em permetien baixar cada dues hores, i me'n he hagut de sortir amb el "mòdic" preu de trenta € diaris del pàrking. Una bogeria.
Prefereixo de totes totes el barri a on viu la mama, d'esquenes al Parc Güell, a on la tranquil·litat és considerable i el tracte entre veïns molt proper. I encara hi queden zones lliures d'aparcament.
Ja veurem fins quan!