Escrits

Fa una colla de dies, em comentava algú, a qui tinc en molta estima, la facilitat que té de pujar i baixar l'estat emocional.
Jo li deia que no és tan dolent com sembla.
A mi em passa el mateix. Podem pujar al més alt, amb les emocions a flor de pell, i l'endemà relativitzar-ho tot una mica.
No som plans, com una truita a la francesa.
Ho expressem o no de cara a fora, bullim per dins. És un tret del nostre caràcter. Suposo que no hi podem fer res.
Aquí he deixat uns escrits fets en uns d'aquells moments. Moments preciosos per a mi. Moments que em fan viure i que donen sentit a tot plegat.
Ara els veig amb la distància dels dies, però tot i així aquí els deixo.