M'he fet un racó en aquest espai
inhòspit que m'envolta.
Arrecerada, miro els llums de la ciutat
i penso en els records inexistents.
La teva ma en la meva i uns llavis
que ens fan estremir mentre es troben
per primera vegada. Bonic somni.
Torno a mirar enfora i ara veig
aquells ulls que sempre em parlen.
I l'inhòspit esdevé acollidor.
M'adormo, sentint la meva ànima
dins la teva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada