Estiu diferent

Aquest estiu que ara acaba, està essent un estiu diferent del que esperava.
En un inici, el viatge que s'havia planejat des de febrer, va haver de ser anul·lat per part nostra.
Tot i així, l'alternativa escollida va anar força bé.
A casa les coses no rutllaven gaire, però, i jo en sóc la primera sorpresa, tot ha girat.
Ja en vaig parlar aquest dia de les noves il·lusions.
Tot i que hem de ser molt prudents, per primera vegada en molt de temps penso que hi pot haver un futur per a nosaltres.
Aquesta matinada ens ha deixat el Llorenç, i tampoc m'ho esperava.
Sí que és veritat que en els últims mesos havia tingut problemes importants, però res feia pensar en un final tan imminent.
Recordo el Llorenç sempre amb eines a les mans, arranjant coses al jardí de la Marga.
També el recordo en moltes celebracions, a taula.
El que més recordo però, és un comentari que em feia sovint, i és que estava molt content de la colla d'amics de la seva filla.
L'il·lusionava veure com buscàvem qualsevol excusa per trobar-nos i fer un bon sopar, i reia tot mirant-nos.
Miraré de fer costat a la meva amiga, i, en la propera trobada, proposaré un brindis a la memòria del Llorenç.