Grans persones

M'ha passat una cosa ben curiosa.
Ahir vaig rebre un mail d'aquells que avisen que algú ha penjat un comentari al bloc.
La cosa sorprenent és que era en un post que vaig publicar el 22 de Novembre del 2007, un dels primers.
És un post dedicat al meu veí, el Josep Barri, algú molt especial per a mi.
Qui ho ha escrit, amb qui posteriorment m'he comunicat per mail i que finalment he reconegut, també té un record molt especial d'aquesta persona.
Això m'ha fet pensar en com les grans persones no necessiten fer grans coses per deixar una gran empremta en els altres.
Ell, des del seu reduït àmbit, i amb unes traves extremadament, severes, ha fet molt més per als demés que la majoria de nosaltres.
És un punt important de reflexió.
Tot i els vint anys que fa que és mort, encara em fa de guia, i em fa pensar.
Crec que sóc molt afortunada, doncs en la meva vida n'hi ha unes quantes d'aquestes grans persones que, amb la seva senzillesa i la seva gran capacitat d'estimar, em fan reflexionar i m'ajuden a trobar les millors dreceres en el camí de la vida.



(no me'n he sortit per fer l'enllaç. Algú em pot explicar com he de seleccionar el text?)