Progressives

Diuen que el pas del temps és inexorable, i és ben veritat.
Poc a poc, o de vegades més ràpidament del que voldríem, el nostre cos va patint les conseqüències dels anys.
Avui, provo d'escriure aquestes lletres amb certes dificultats, doncs encara no tinc agafat al cent per cent el traç en els vidres progressius que vaig estrenar ahir al vespre.
Tota la vida que he dut ulleres. Tota. I m'agraden força. No han estat mai cap problema.
Però això dels multifocals requereix un petit aprenentatge; trobar amb facilitat el punt adequat del vidre necessari a cada distància.
A l'hora de sopar, hi va haver certs moments en que la taula s'ondulava i jo agafava un cert mareig.
Ara, tot i estar-hi pendent, la sensació en mirar el teclat mentre escric és incòmoda, i segons com també em fa rodar una mica el cap.
Segur que en un parell de dies m'hi hauré adaptat, doncs en les distàncies mitges ja he aconseguit aquest matí que la cosa funcioni molt millor que la nit passada.
Com sempre, he buscat un model de muntura un pel atrevit, amb el que em senti a gust.
He tingut la gran sort que ara la moda gira cap a ulleres una mica més amples, que és el que necessitava, i he comprat un model una mica més sobri de color que les anteriors, però amb un cert estil que m'escau.
Ja anireu veient fotografies!