Hem viscut.
Hem viscut bonic, intens.
Això nostre no ha estat debades.
Admeto neguits i angúnies
i una certa tristesa
en saber com s'allunyen els camins.
Però sempre en recordaré l'alegria
els ulls brillants
i les ànimes exaltades fins a tocar el cel.
Quan, temps enllà, rellegim la nostra història,
un somriure ample ens mudarà el gest
i ens tornarà a la boca
el regust dolç, amable,
de tantes hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada