diumenge, 2 d’agost del 2009

Oblidada

Em miro amb distància
aquestes paraules amables
retrobades dins d'un llibre.
L'amargor del beuratge
perdura.
L'adéu, ferm i fred.
L'ànima, oblidada.

2 comentaris:

Capeltard ha dit...

No sempre oblida.
Es conforma amb el record feliç i joiós, d´un temps viscut i no oblidat.
L'ànima apren.
Sospira i empassa l'amargos odiosa.
Sorpira i empassa la felicitat sobtada.
S´esforça en entedre.
i quan no pot, ens ajuda a entendre.
L'ànima apren.
Gràcies per fer-ho.

Cesca ha dit...

Gràcies per aquestes paraules boniques.
Aquesta ànima però, fa temps que no coneix aquesta felicitat sobtada que expliques, i potser es retira, per tal de trobar un equilibri interior que la torni a fer forta.
Hauran d'arribar nous moments per tal de fer revifar aquesta ànima trencada.
Un petó ben gran!!