Platja

Ahir al vespre varem baixar a la platja.
Ja no en sabem de baixar a la platja.
Puc dir que en els últims vint i cinc anys m'hauré banyat a l'aigua de mar poc més d'una mitja dotzena de vegades.
A casa no agrada el sol ni la sorra, tampoc agrada gaire l'aigua.
Recordo amb un cert enyor aquells estius en que, de dilluns a dijous, doncs eren els dies de menys feina a plaça, menjàvem un entrepà i marxàvem cap a Caldetes.
Tots i cada un d'aquells dies es repetia el mateix: en arribar, la mare triava el millor lloc, mentre jo rondinava doncs tenia força pressa per llençar-me a l'aigua.
Un cop deixades les coses a la sorra i la tovallola era estesa amb no gaire gràcia em posava a córrer fins l'aigua. I m'hi estava força estona. Molta. Fins al punt en que els dits s'arrugaven i els llavis eren morats.
Llavors havia de venir el pare i posar-se una mica seriós per tal que sortís una mica.
Tot just m'eixugava mentre prenia una mica de fruita i, au!, tornem a l'aigua!
Eren unes tardes genials que recordaré sempre.
Ahir m'envaïa una certa incomoditat i no em vaig asseure a la sorra.
Vaig nedar, això sí, una bona estona, gaudint de nou d'aquella felicitat recordada.
Ja no en sabem de baixar a la platja.