divendres, 21 d’agost del 2009

Llibres

Ahir vaig veure la Maria del Mar, la meva amiga de tota la vida.
A més de xerrar pels colzes al llarg de més de tres hores, vaig aprofitar per donar-li un llibre que havia comprat per a ella.
Un llibre de poemes l'autor del qual molts dels que passeu per aquí coneixeu, i a qui vaig demanar que, tot i no conèixer-la, li fes una petita dedicatòria.
Ell, amable com sempre, així ho va fer.
Em va semblar que a ella li faria gràcia. I li va fer.
He de dir que, unes pàgines endins, en un lloc que em va semblar apropiat, jo també vaig aprofitar per posar-hi unes lletres.
Sempre que ens hem fet regals els hem personalitzat.
Em sembla bonic trobar-me les seves dedicatòries en llibres i discs que potser fa trenta anys que són a casa. Bonic i emocionant.
Doncs bé, en quan va arribar en aquell lloc, va fer una expressió d'alegria, doncs aquell llibre quedava lligat a mi.
També vaig rebre un llibre d'ella; un llibre que ella pensa que ara és un bon moment per llegir i que vaig encetar ahir mateix. I amb la corresponent dedicatòria. Molt maca i molt del seu estil.
Ara en són tres els que són a mitges. Bé, i un parell d'en Martí i Pol que vaig rellegint, però potser aquests no conten ja que quasi bé sempre el rellegeixo.
Jo, com sempre, barrejant.
Som dues persones ben diferents.
Jo molt més extravertida, ella molt més continguda.
Ella rossa i amb cabells llisos, jo morena i amb rinxols amples (només quan duia els cabells llargs, és clar).
Ella més d'art, jo més de ciència.
Amb vides força diferents, però mai ens hem deixat d'entendre. Sempre hem connectat. Sempre.
Ara procurem estar més en contacte, encara que només sigui a través del fil telefònic, però xarrem força de les nostres coses, amb aquella intimitat i confiança extraordinàries que mai hem perdut.
I ens seguim regalant llibres.
I que per molt temps així sigui.

2 comentaris:

Capeltard ha dit...

Les dedicatòries sempre són maques. Volem que transmetin moltes coses,sovint no només paraules convencionals. A mi m´agrada molt escriure-les. Les penso i les rumio i les torno a penar. De vegades fins i tot acaben convertint-se un una mena de poema -conte o directament en un conte dels meus . També m´agrada llegir-les, quan tinc la sort de ser premiada amb una d´elles.
De vegades hi ha escrits que sense ser una dedicatòria agafen el seu significat i s´hi converteixen. Són paraules que et regalen les orelles i enamoren els sentits. Aquestes tenen la categoria " d' oscar".

Bon cap de setmana

PD: Per cert, la teva amiga te un nom molt bonic!!!

Cesca ha dit...

Sí que és un nom bonic! I no gaire emprat.
Tot i que en conec alguna altra...

Molt bon cap de setmana!!!