Em moc dins l'estricte límit que m'empresona els sentiments i lluito amb les meves angoixes provant de reduir-les en un no res discret. Necessito un nou recer a on reposar aquesta ànima malmesa.
Avui llegeixo nostàlgia en els teus versos. Be no se sap mai, diuen que la poesia pot ser ficció però sempre he pensat que hi ha ocasions en que la ploma escriu sola, l’ànima hi avoca insconscientment allò que la turmenta, o l’alegra. Jo avui he passat la tarda amb una amiga de la universitat. Feia més de dos anys que no passàvem unes hores juntes. Quines rialles més terapèutiques. Les dues hem patit molt i penso que les nostres ànimes en moltes i moltes ocasions haurien pogut estar protagonistes dels teus versos. Però avui no. Ja no.
És evident que dins d'uns versos s'hi aboca sentiments. Potser bastim una història, però, al cap i a la fi, el que hi ha són estats d'ànim, vivències interiors. El teu esguard, Capeltard, parla, i diu als quatre vents el que expliques aquí. Els teus ulls brillants i un somriure relaxat t'eximeixen d'aquesta nostàlgia. I ho celebro. Ho celebro enormement.
2 comentaris:
Avui llegeixo nostàlgia en els teus versos. Be no se sap mai, diuen que la poesia pot ser ficció però sempre he pensat que hi ha ocasions en que la ploma escriu sola, l’ànima hi avoca insconscientment allò que la turmenta, o l’alegra.
Jo avui he passat la tarda amb una amiga de la universitat. Feia més de dos anys que no passàvem unes hores juntes. Quines rialles més terapèutiques. Les dues hem patit molt i penso que les nostres ànimes en moltes i moltes ocasions haurien pogut estar protagonistes dels teus versos. Però avui no. Ja no.
És evident que dins d'uns versos s'hi aboca sentiments.
Potser bastim una història, però, al cap i a la fi, el que hi ha són estats d'ànim, vivències interiors.
El teu esguard, Capeltard, parla, i diu als quatre vents el que expliques aquí.
Els teus ulls brillants i un somriure relaxat t'eximeixen d'aquesta nostàlgia.
I ho celebro.
Ho celebro enormement.
Publica un comentari a l'entrada